Platform for the communication of the international art jewellery and contemporary crafts. Contemporary Past by Reka Lorincz and Flora Vagi
Мастер -класс крючком Хаги Ваги. 2 часть. Мастер -класс крючком Хаги Ваги. 3 часть. https://youtu.be/2YvrvFKIv1wПриму благодарность на Карту Тинькофф 220...
A Vagi Sunset on the island of Kos in Greece. A stunning sunset. A sight to behold. A few kilometers away from Mastichar on the island of Kos in Greece.
Disinfect your home without compromise.
Sve najnovije vesti iz različitih sfera možete lako saznati na našem sajtu. Budite uvek u toku sa svim aktuelnim vestima uz Lajk.rs
Sve najnovije vesti iz različitih sfera možete lako saznati na našem sajtu. Budite uvek u toku sa svim aktuelnim vestima uz Lajk.rs
Poznata astrološkinja otkrila je da će se 4 Zodijaka do sredine februara 2025. ponovo ujediniti sa svojim davno zaboravljenim srodnim dušama
David Vagi, ancient coin expert, discusses the exciting opportunities of ancient coin collecting
order new 👉linke:https://amzn.to/3AjIBuG List Price:$25.70$25.70 Details Price$15.96$15.96 ($57.00$57.00 / Ounce) You Save:$9.74$9.74 (38%) About this item Clinically shown to maintain healthy vagi
Kolač sa jabukama, grizom i cimetom - smućkaj pa prolij varijanta - Ovo je starinski recept, na šolje, znači, ako su vam otkazale baterije na vagi, moći ćete ga napraviti. Sastojci su uglavnom oni koje imate kod kuće, ništa "fensi-šmensi"...
En molts santuaris i temples japonesos hi ha un sistema de loteria sagrada en forma de paperets. Si et surt el de la mala sort, no t'el has de quedar, sino lligar-lo amb els altres, amb la "esperança" que aquesta és quedi amb el paper i no vagi amb tu. --------------------------------- The omikuji is a japanese tradition found in shrines and temples, where you draw small papers telling you will have good or bad luck. If one tells you bad luck, you must left it wraped in the temple, so that the bad fortune don't follow you. en.wikipedia.org/wiki/Omikuji www.japan-guide.com/e/e3903.html
I quan arriben aquestes dates, un any més, tornem a participar en la convocatòria per als bloguers gastronòmics que organitza tradicionalment la revista Cuina amb motiu de la celebració del Dia Cuina que es fa a Manlleu en el marc de la Fira Gastronòmica de Porc i Cervesa. Enguany la protagonista de les receptes és la cervesa, amb la que ja havíem fet un pernil cuit amb cervesa negra i regalèssia, i ara hem de tornar a pensar alguna que en porti, sigui de qualsevol classe. Nosaltres hem agafat una de tarragonina que es fa al poble de Montferri, a la comarca de l’Alt Camp, que es diu Les Clandestines. Ens agrada, com moltes altres artesanes que es fan a les nostres contrades, i hem triat l’Atheus, que és una mica dolça: porta mel de temporada (romaní, farigola i bruc). I amb ella farem un guisat amb uns jarrets tendres de vedella a la manera tradicional. Per a tres racions, Necessitarem: - 600 g de jarret de vedella - 300 g de patates - 3 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra - 1 cullerada sopera rasa de farina - 1 cervesa Atheus de 33 cl de Les Clandestines - ½ l d’aigua calenta - unes cebes petites - sal i pebre - 1 clau d’olor - 1 manadet d’herbes aromàtiques Farem: El vespre posem la carn a adobar amb mitja cervesa en un bol tapat amb film transparent. L’endemà escorrem i la daurem en una paella amb l’oli d’oliva. Salpebrem. Hem de dir que el jarret el vàrem comprar en tres trossos lligats que tenien a la botiga. Si preferiu, el podeu comprar sencer i tallar-lo a daus, fer-lo de la manera més tradicional. Un cop enrossit hi aboquem l’altre mitja cervesa i empolvorem la farina per sobre amb l’ajut d’un colador i remenem . També hi afegim les cebes pelades (en una d’elles hi clavem el clau d’olor) i el manat d’herbes aromàtiques. Deixem que es vagi reduint la cervesa i quan la salsa s’hagi tornat una mica espessa hi anirem afegint aigua calenta de mica en mica, encara que no cal que la cobreixi. Si aboquéssim l’aigua de cop, ens podria quedar el guisat aigualit. Deixarem que es cogui, més o menys, una hora a foc tranquil, tot controlant de si cal anar afegint més aigua. Mentrestant, courem les patates al vapor. Quan veiem que la carn ja és al punt (la punxarem per a comprovar si és tova), afegirem les patates cuites perquè agafin el gust del guisat durant uns 5 minuts. Servim al moment. Follow me, Maia Vidal.
... Instintivamente, pensó en el verano de sus ocho años, cuando se había marchado con sus padres a América, dos meses fabulosos que habían pasado recorriendo los grandes espacios del Oeste. Esas vacaciones habían estado marcadas por una pasión: la de los Pez. Esos caramelitos metidos en un dispensador en forma de figurita. Basta apretar sobre la cabeza para que el juguete suelte un caramelo. Ese objeto marcaba la identidad del verano. Nunca más había encontrado esos caramelos. Nathalie evocó ese recuerdo justo cuando apareció el camarero. - ¿Saben ya lo que van a tomar? - preguntó éste. - Sí. Dos risottos con espárragos. Y de postre... tomaremos Pez - dijo Markus. - ¿Tomarán qué? - Pez. - No tenemos... pez de postre, señor. - Pues es una pena - concluyó Markus. El camarero se alejó, algo molesto. En su interior, el sentido profesional y el sentido del humor eran como dos rectas paralelas. No entendía qué hacía una mujer así con un hombre como ése. Seguro que era productor de cine, y ella, actriz. Tenía que haber una razón profesional para cenar con un fenómeno masculino tan extraño como aquél. ¿Y qué era eso de tomar pez de postre? No le había gustado nada esa broma. Conocía bien a esa clase de clientes que se divierten rebajando a los camareros. Se iba a enterar el tipejo ese, las cosas no iban a quedar así. ... Del llibre La delicadeza de David Foenkinos de l'Editorial Seix Barral. (Amb autorització de l'Editorial Seix Barral) Sinopsi de la contraportada del llibre: Nathalie és una dona afortunada. Feliçment casada amb François, passa els dies rodejada de somriures i llibres. Un dia la pena truca a la seva porta: François mor inesperadament. Nathalie es llangueix entre les parets de casa seva i es volca en la seva feina. Però just quan ha deixat de creure en la màgia de la vida, aquesta la torna a sorprendre i es revela en la seva forma més meravellosa. El mateix autor David Foenkinos i el seu germà Stéphane, van dirigir el film basat en el llibre i on actuen Audrey Tautou i François Damien en els papers principals. La delicadeza va ser premiada l'any 2011 amb un premi César a la millor òpera prima i millor guió adaptat. Per a quatre persones, Necessitarem: per al risotto - 200 g d'arròs carnaroli - 500 g d'espàrrecs (un manat) - 100 g de pinyons - 1 ceba tallada a dauets - 20 cl de vi blanc sec - 10 cl de nata líquida - 80 g de parmesà ratllat - oli d'avellanes, oli d'oliva o mantega - sal i pebre - brou o aigua per a les teules de parmesà - 80 g de parmesà ratllat - 50 g de pinyons - 2 cullerades soperes de farina - 1 cullerada sopera d'aigua Farem: Posem a escalfar el forn a 180º. Barregem els ingredients per a fer les teules i en fem quatre parts. Les posem en una safata de forn i les aplanem. Deixem daurar durant 15 minuts o fins que les veiem amb color. Traiem i reservem. En una paella amb oli d'oliva, d'avellanes o mantega hi ofeguem la ceba a foc baix. Tallem els espàrrecs a rodanxes, reservant-ne unes quantes puntes per a decorar el plat, i els afegim a la paella. Deixem coure uns 15 minuts i hi posem els pinyons. Salpebrem. Aboquem el vi i l'arròs, remenem un parell de minuts. Anirem afegint una mica de brou a mesura que l'arròs se'l vagi bevent. Quan faltin uns minuts perquè l'arròs estigui cuit hi posem la nata i el formatge, tot remenant. Decorem el plat amb la teula i les puntes dels espàrrecs cuites al vapor o passades per una paella amb una mica d'oli. Queda molt i molt bo. Ens el menjarem mentre sentim Alain Souchon, un cantant que he descobert gràcies al llibre. L'amour en fuite, una cançó que li agradava a Nathalie sentir amb François, l'amor que se'n va anar...
