Rochia cu pene ofera o linie eleganta si feminina datorita croiului care accentueaza corpul, prezinta pene aplicate manual. Este ideala pentru un even
PILOTの万年筆のインク「iroshizuku-色彩雫(いろしずく)」シリーズは、日本の四季の彩りをそのままボトルに詰め込んだような美しさが人気です。カートリッジ派も、使ってみたくなるカラーバリエーションは、全部で24色。ぜひ、文房具屋さんで色合いを確認しながら、お気に入りのボトルを集めてみてください。
Avui aquest carrot cake ha sigut l’escollit per celebrar l’aniversari del meu marit. Un aniversari diferent aquests dies de confinament!!! Mentre preparava el pastís, se m'ha ocorregut que un bescuit tan impressionant com aquest, pot ser la mona ideal, ara que s'acosta la Pasqua. Només cal afegir-hi algunes plomes i un parell d'ous de xocolata...…
Ser àvia és gratificant. Ho és i molt. Es té l'oportunitat de reviure la vida però d'una altra manera. I en això estem. Fa uns dies em va trucar la Violeta preguntant-me si voldria explicar a la seva classe la vida a la selva amazònica. Resulta que ella es va comprometre amb la seva mestra que la seva vovà hi podria anar el dia que en parlessin perquè a casa seva hi havia moltes coses dels indis del Brasil. Com m'hi podia negar??? Coincideix que el dia triat, la setmana vinent, és el del seu setè aniversari i he pensat a portar, a part de tots els estris amazònics, un cóc fet amb mandioca que passa per ser un dels ingredients més usats pels indis i la població brasilera. La mandioca té molts altres noms, segons la regió: yuca, aipim, macaxeira (del tupí-guaraní maka'xera) o pa de pobre. Com es prepara fregida per a acompanyar altres plats ja la vaig posar a aipim frito. Anem al cóc que donarà per a 15 porcions. Necessitarem: - 1 kg de mandioca - 80 g de mantega en pomada - 400 g de sucre - 130 g de coco ratllat - 400 ml de llet de coco espessa - 1 cullerada (cafè) de sal - 2 ous - sucre en pols per a empolvorar Farem: Escalfem el forn a 180º. Pelem la mandioca, la rentem i l'esmicolem amb un ratllador o amb la Thermomix durant 15' a velocitat 5. En un bol o a la mateixa TMX hi barregem els ous, la mantega i la llet de coco durant un minut a velocitat 4. Hi posem el sucre, el coco, la sal, remenem durant una estona fins que sigui una massa homogènia i l'aboquem en un motlle untat amb mantega. Enfornem durant una hora i mitja, fins que veiem la superfície daurada o que introduint un la punta d'un ganivet surti neta. Empolvorem amb sucre en pols. Fer aquest cóc m'ha portat lluny i m'agradaria que a vosaltres també us hi traslladés. Ens acompanyem d'una cançó de bressol de la tradició dels Indis Guaranís, dolça com la menja. Us convido a sentir-la mentre mireu uns dels estris que he fotografiat. Voldria posar-los tots però els deixarem per a un altre dia. Són d'una bellesa extraordinària. Les paneres són de la tribu dels Yanomamis, la joquina amb plomes és una peteca (molt popular al Brasil) i l'ornament de plomes és de la tribu dels Karajàs. Nhanderu Rymbáje, Tenondé Porã. La lletra diu, més o menys, que l'ocell déu cantava i els altres l'escoltaven al voltant. És senzillament preciosa.
