Como o corpo tende naturalmente para o equilíbrio, acontece que ele tolera muitos dos nossos atentados contra a saúde para que, no fundo, nos sintamos bem.
¿Qué es la pedagogía sistémica? Ejemplos prácticos y cotidianos, su perspectiva y soluciones para resolver problemas de relación, de aprendizaje y de conducta.
La dépression infantile est peu connue mais elle existe. Des enfants tristes qui pleurent, qui s'énervent constamment et qui ne…
La rabia y el enfado son emociones de la misma familia, pero el hecho es que no son exactamente lo mismo. De hecho, la rabia suele ser producto de un enfado un resulto y la mayoría de veces, las dos emociones conviven con nosotros. A través de la educación emocional, los niños tienen que comprender … 5 actividades para trabajar la rabia en el aula Leer más »
Los Síntomas que delatan un trauma transgeneracional denotan que hemos cogido una carga familiar. Recordad: el cuerpo llora y somatiza todo lo que nuestro Ego inconsciente no reconoce. Se asocian a los riñones, órgano donde reside el miedo o el valor, y con la herencia energética que procede de nuestro linaje. Nombre compartido. Quién se […]
Avui és el primer dilluns de l'estiu! El primer dilluns en què molts nens comencen vacances. I per ajudar a tots aquells pares i mares que es queden amb les seves criatures a l'estiu, us he prepa
bloc sobre criança, educació respectuosa, reciclatge, compromís social, creativitat, cuina amb nens, montessori, tonucci, natura amb nens,
Hola: Una infografía sobre los 4 aprendizajes fundamentales. Un saludo
Te explicamos cómo influyen los colores en la conducta y emociones de los niños y cómo puedes utilizarlos según sea su carácter en el mobiliario de su cuarto, juguetes y ropa. Descubre el efecto que tienen los colores en el aprendizaje de los niños. Según el color, el niño puede aprender más o menos rápido.
Este sábado es el Día Mundial del Libro, y hemos querido hacer una recopilación de cuentos para los peques. Pero no con unas historia cualquiera: son libros que abordan temas difíciles como el divorcio, la muerte, la enfermedad... con tal delicadeza y cariño que pueden servirnos de perfecta herramienta para explicarles estas tristezas (o alegrías) del día a día.
Bert Hellinger, creador de la psicoterapia de constelaciones familiares VÍCTOR-M. AMELA - 15/10/2009 Estudió filosofía, teología, pedagogía, fue misionero católico y hoy es uno de los psicoterapeutas más controvertidos, padre de las constelaciones familiares, pujante sistema de aproximación y resolución de conflictos psíquicos. Ver uno de sus talleres asombra: misteriosamente…
La meva adolescència va ser una etapa difícil que recordo amb inquietud. Com en tots els adolescents, van aflorar les inseguretats, els complexos i els interrogants, molts interrogants... Era a finals dels anys setanta, després de la mort de Franco, una època en la qual s’iniciava un temps de llibertat on els valors socials es transformaven dia rere dia. Els cinemes s’omplien d’espectadors per veure imatges del futur en l’estrena de La guerra de les galàxies, la música del grup Abba s’escoltava en tots els dials de la ràdio, les càmeres fotogràfiques s'omplien de color i es passaven hores entretingudes amb una nova joguina, el cub de Rubik. Els joves més agosarats començaven a assistir a concerts de rock i escoltaven The wall de Pink Floyd en els seus walkmans mentre es dirigien a les manifestacions on es reivindicava: “Llibertat d’expressió!” Els centres escolars començaven a introduir alguna àrea en català, els uniformes poc a poc desapareixien de les aules i els valors de l’escola moderna retornaven als currículums d’alguns centres escolars. En aquest context, els adolescents ens trobàvem en una cruïlla de camins plena d’oportunitats contradictòries. Aquelles contradiccions que existien entre l’escola i la família, les que havien construït els nostres fonaments emocionals durant la infantesa dels anys seixanta i en no servir-nos, ens feien sentir desorientats i preguntar-nos per la nostra identitat. Construir la pròpia identitat no és un procés únicament de l’adolescència. És en els primers anys de vida, en l’àmbit familiar, amb les primeres experiències, quan es va forjant l’autoconcepte. L’escola també té un paper fonamental en aquesta tasca perquè la identitat es conforma socialment i, sovint, en contraposició amb els/les altres persones. A l’Educació Infantil, les accions educatives que s’han de planificar per afavorir l’adquisició de la pròpia identitat tindran l’objectiu de: • Fomentar el desenvolupament integral de cada persona. • Construir de manera positiva la pròpia identitat i la imatge de l’altre. • Estimular l’autoconeixement, l’autoconcepte i l’autoestima. • Potenciar la confiança i la seguretat en si mateix/a i en el futur. • Generar cordialitat i respecte. • Comprendre i expressar les pròpies emocions. • Utilitzar els diferents llenguatges potenciant el llenguatge fotogràfic. Proposta d’activitats: La càmera fotogràfica està molt present en les nostres vides, sobre tot des de la seva incorporació en els telèfons mòbils. Moltes de les fotografies que s’obtenen, s’exposen en les xarxes socials pel que caldrà educar els infants vers la responsabilitat en l’ús de les imatges. L’escola no pot restar al marge d’aquesta realitat i des de l’Educació Infantil s’han de dissenyar activitats amb aquest recurs que, amb el temps, puguin afavorir estratègies que condueixin a mostrar una visió crítica del seu ús i abús. JO I ELS ALTRES Per parelles, amb la càmera fotogràfica digital de la classe, deixeu que els infants es facin diverses fotografies i expliqueu-los-hi que, una vegada estiguin impreses, les enganxaran en un mural que estarà visible en algun espai de la classe. També es pot preparar un fitxer per poder veure les fotografies amb la PDI i comentar-les conjuntament. En l’Escola Bressol, les fotografies les poden fer les persones adultes. Si teniu alumnat invident o de baixa visió oferiu-los la possibilitat de fer una exploració tàctil dels companys i companyes per reconèixer les característiques físiques de cada infant i feu que les verbalitzi. Aquestes descripcions es poden gravar. QUI SÓC? Mostreu les fotografies o les imatges a la PDI i animeu els infants a identificar-les: Qui és? Deixeu un temps perquè les comentin i gaudeixin de les imatges. Finalment, cadascú agafarà la seva fotografia i, ordenadament, les enganxaran en un paper d’embalar per fer-ne un mural. En el segon cicle de l’Educació Infantil inicieu una conversa sobre el nom i els cognoms, elements fonamentals de la nostra identitat. Si a la classe no els heu treballat encara, repartiu unes cartolines individuals on estiguin escrits perquè els puguin copiar. Mostreu el cartell de la llista de la classe i feu que cadascú escrigui el seu nom i cognoms sota la fotografia amb retolador. Pengeu el mural a la paret de l’aula. També podeu preparar per a la PDI una activitat per relacionar la fotografia amb el nom i els cognoms o escriure’ls sense imatge. Els infants invidents poden escriure el seu nom en escriptura Braille, amb la màquina Perkins, per després enganxar-lo al costat de la fotografia. COM SÓC? En rotllana, demaneu els infants que facin la descripció de les seves característiques físiques. Si ho necessiten, feu que es mirin al mirall de l’aula o a la seva fotografia del mural i afegeixen algunes característiques més per completar la descripció a fi d’obtenir els trets personals que més els defineixen. Si esteu en el segon cicle d’Educació Infantil, demaneu a la resta del grup que digui alguna característica positiva del caràcter del seu company o companya i feu una nova fotografia amb l’expressió de l’infant mostrant la característica. Aquesta activitat es pot gravar per escoltar-la i comprovar si els infants tenen una auto-imatge ajustada a la realitat. Si es detecta algun desajust greu, és important de comentar-lo a l’especialista d’Educació Especial. A l’hora de comentar les característiques físiques dels infants, si es produeixen situacions de burla (infants grassonets, amb ulleres, baixets...) no es poden ignorar i cal abordar-les per potenciar el respecte vers els altres. QUI ÉS QUI? Per esbrinar el coneixement que tenen els infants de les característiques d’ells mateixos i dels altres, jugueu a fer la descripció d’un infant i que la resta de nens i nenes esbrinin de qui es tracta. Per fer la comprovació ensenyeu la fotografia feta en alguna de les activitats anteriors. A partir de P5, podeu adaptar el joc de taula Quién es quién? i deixeu que hi juguin per parelles o grups de quatre. Enganxeu les fotografies que els infants han fet en l’activitat anterior en un tauler i a les fitxes. En l’altre tauler caldrà enganxar-les en un ordre diferent. Cada jugador agafarà una targeta i haurà de descobrir quin infant és el que té l’altra. Per identificar el nom de l’infant es van fent preguntes com: porta ulleres? té el cabell llarg? és un nen? ... Si necessiten ajuda doneu algunes consignes. Finalitza el joc quan s’aconsegueix esbrinar tots els noms d’un dels taulers. A l’aula es tenen múltiples oportunitats per desenvolupar els processos que fomentaran la capacitat d’aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma per tal de formar-se una imatge positiva d’un mateix. I cal no desaprofitar aquestes oportunitats, ans el contrari, potenciar-les perquè és la manera d’iniciar un camí que caldrà fer durant tota la vida.
La psicología sistémica estudia los fenómenos de relación y comunicación en los grupos, analizando las relaciones y los componentes que...
La expresión «problemas específicos del lenguaje y del aprendizaje» reagrupa los problemas llamados “DIS”: dislexia, dispraxia, así como...
“La participación de las #Familias en la #Educación escolar. Recomendaciones a familias. [infografía] vía @educalab”
