La integración de espacios y la luz natural marcan el ritmo en este piso familiar, reformado y decorado a la medida de sus propietarios, en Vitoria.
Joan Llorenç Solé renova el món de la cançó catalana a prop de tots: el seu públic és originari dels Pirineus Orientals on ha decidit venir a viure. Nascut el 1978, aquest artista del seu temps troba inspiració en la cobla, la seva família d’origen. Suaument, ha fet els seus primers passos amb el seu nom propi, a les escenes del Rosselló […]
L'home que va viure dues vegades, de Gerard Quintana. PREMI RAMON LLULL Una novel·la vital que ens parla de les segones oportunitats, de l’amor incondicio...
10 experiencias para vivir en la ciudad belga de Mons, Capital de la Cultura Europea 2015.
una escena que toca el cor .....!!!WHAT HAPPENDS ? DOES HE DIE?
Diu la Clara que quan el Guim la va deixar, algunes setmanes abans de fer divuit anys, ho va fer perquè tenia ganes de fer coses, de viure la vida. Que no sabia, que no podia saber, que només sis mesos després es quedaria tetraplègic en un accident de moto i que seria ella qui viuria la vida que ell s’havia imaginat. Diu que la del Guim va acabar sent una vida totalment diferent. Una on tot allò que anhelava eren coses que no podria tornar a fer o a tenir mai.
La Marató de TV3 Il Volo interpreta "Et queda tant per viure" #Barcelona #laMaratodeTV3 Gracias a ellos por compartir en directa el video #ilvolo #IlVolovers...
ISBN: 9788413562506 - Encuadernación de tapa dura - Cossetània Edicions - 2023 - Condición: New - Idioma/Language: Catalán. NOVETAT DE FEBRER IL LUSTRACIONS DE STEFANIE REICH UNA SIMPÀTICA HISTÒRIA PER ALS MÉS PETITS CREADA PER PETER WOHLLEBEN, L'AUTOR DE _LA VIDA SECRETA DELS ARBRES_. On deuen viure els arbretons? Aquesta és la pregunta que es fa en Piet, l'esquirolet protagonista d'aquesta història. En Peter, el forestal, se l'endurà d'excursió al bosc i junts viuran una aventura en què dormiran al ras, veuran com talen avets d'una arbreda i fins i tot coincidiran amb un llop! Però aconseguiran trobar els arbretons i els seus pares? I en Piet, podrà tenir una família amb qui conviure? *** Nota: Los envíos a España peninsular, Baleares y Canarias se realizan a través de mensajería urgente. No aceptamos pedidos con destino a Ceuta y Melilla. - Saps on són els arbretons?
Durant el proper mes d’agost (del 3 al 28) tindrà lloc la vuitena edició del Workshop Internacional d’Arquitectura i Paisatge organitzat per RCR Bunka Fundació i RCR Arquitectes, i que comptarà enguany amb la participació de 75 estudiants, arquitectes i altres professionals vinguts de 27 països diferents, de tot el món, Europa, Amèrica, Àsia, Orient Mitjà i Austràlia, per submergir-se durant un mes en una vivència i reflexió sobre Olot i a Olot, on s’hi sumen les visites a l’obra de RCR i un cicle de conferències de prestigi internacional. El RCR LAB·A té lloc a l’Espai Barberí (Olot, Girona) una antiga foneria artística recuperada per RCR Arquitectes i que comparteix amb les activitats de la Fundació Bunka, essent l’oportunitat per als participants del curs de viure en un espai on es reflecteix el pensament i l’arquitectura de RCR. L’Espai Barberí s’obre a la ciutat en motiu del workshop, s’hi...
Reconec que cada cop m'agrada més la literatura negra francesa. I ja no cal dir si la traducció es tan impecable com la que a «El soterrani» fa la Maria Llopis. Fins ara tot el que he llegit dels escriptors del país veí ha estat força negre, força fosc, però si he de ser sincera, Sandrine Collette trenca tots els motlles de la negror i la foscor. «El soterrani» ens apropa a la història de Théo, un home que acaba de sortir de la presó on ha estat condemnat per agredir salvatgement al seu germà. Un cop lliure va a trobar-lo per tal de tancar velles ferides, aquesta acció suposa que hagi de fugir de la policia i decideixi marxar a la campanya francesa on es dedicarà a fer excursions. En una d'elles és capturat per dos vells bojos, en un lloc perdut de la mà de Déu on mai passa ningú. Théo es trobarà captiu i encadenat en un soterrani on viurà com un esclau: colpejat, privat de menjar i aigua i obligat a treballar. És una obra molt dura, no tant pels fets que ens explica sinó en la manera com l'autora escodrinya l'ànima humana per mostrar-nos els racons més sòrdids i foscos tant del captivat com dels captivadors: la maldat en estat pur; la bogeria de la solitud, l'intent desesperat per sobreviure en les condicions més infrahumanes que hom pot experimentar. I la gran pregunta que el lector es fa és: a què està disposat un ésser humà per viure, fins on és capaç d'arribar? I les respostes que trobem no poden ser més inhumanes: a ser inferior a un gos, menys que un cavall, ni tan sols assolir la categoria d'esclau sexual, a ser menys que res per tal de conservar la vida. És això viure? I el més important: aconseguir la llibertat voldrà dir poder viure? La importància de la trama no recau en els fets que ens explica ni els girs que poden haver-hi, sinó en la transformació de Théo, de la seva ment, quan s'adona que no té més solució que acceptar el que li succeeix. Collette ens farà entrar en la seva ment, l'analitzarà, la disseccionarà per al lector. Una atmosfera oclusiva, la descripció de fets que no poden ser més sòrdids: horror i maldat en estat pur, sense filtres. Sentir l'angoixa, la por i la desídia, el tant se me'n fot tot que sent el protagonista; les pudors fètides, la claustrofòbia congènita del soterrani… Són els trets que noquejaran al lector i que a la vegada el faran seguir llegint sense treva per veure quin és el final de Théo. I en tancar el llibre em pregunto que podia haver motivat a l'autora a relatar aquests fets i de la manera que ho fa. I les possibles respostes que se m'acudeixen són: reflexionar sobre el concepte de respecte cap als altres; sobre la dignitat de les persones; sobre els drets humans; sobre el costat més fosc de la naturalesa humana o bé sobre la gerontocràcia… O poder tot plegat? Fos el que fos que la portes a fer-ho, agraeixo que escrivís aquesta meravella de llibre.
Autor: Blanca Busquets Editorial: Rosa dels Vents Idioma original: Català Idioma de lectura: Català Pàgines: 206 Gènere: Novel·la Sinopsi: T'imagines que el teu pare, al llit de mort, et confessa que va matar un home la nit del 23F? Et quedaries una mica sorprès, oi? Doncs així és com es van quedar l'Annabel, l'Albert i la Nina, els tres protagonistes de Paraules a mitges, que el 23 de febrer del 1981 tenien a la vora de vint anys. <<<>>> "Érem una família estranya formada per éssers insòlits que no tenien res a veure els uns amb els altres" Llegir quelcom d’aquesta autora era una assignatura que tenia pendent. L’experiència ha estat d’allò més positiva i puc assegurar que hi tornaré. El llibre està dividit en quatre capítols o poder millor dit en quatre parts. Cadascuna d’elles amb nom propi i narrada en primera persona. Quatre protagonistes que ens explicaran com viuen els dies presents, el de la mor i enterrament del seu pare, i com van viure una de les nits més convulses pel país, la nit del 23 de febrer de 1981. I ho faran barrejant el moment actual amb salts al passat, no només al dia en qüestió si no a la vida que cadascun d’ells portava a les hores. Uns salts en el temps que es barregen en un mateix paràgraf, inclús en una mateixa línia, amb el moment actual, però tan ben explicats que no et sobten en cap moment. La història ens situa a un poble de la plana de Vic., encara que també juga un paper importat Barcelona capital. Ens veiem atrapats per l’eterna boira de la plana, pel transcurs del riu Ter, que passa a prop de la casa familiar; per la Barcelona més lliberal dels primers anys de la democràcia. Per les xafarderies de poble, on tothom coneix tothom; els secrets que no són tals i el haver de guardar les formes per no donar de què enraonar és el pa de cada dia. Unes atmosferes molt ben dibuixades que ens atrapen i transporten al lloc dels fets. Tres germans que es pensen molt diferents entre ells, però que potser no ho siguin tant. A la primera part sentim la veu de la filla gran, l’Annabel. Qui es pensa que és una de les poques persones que no sap que va passar aquella fatídica nit de Febrer perquè ella es trobava immersa en els seus propis problemes. Estudiava magisteri a Barcelona, lloc on es quedarà a viure. En el segon capítol és l’Albert, l’únic noi, qui ens narra com va viure aquella nit. Ell tampoc va ser conscient de què passava perquè aquella nit va començar una història amb qui seria l’amor de la seva vida. Tampoc era al poble, en aquells temps vivia i treballava a Ripoll. El tercer torn és per la Nina, la petita de la família. L’única que si estava a casa amb els pares, però que tampoc va saber molt bé que és el que succeïa al país, ja que mentre la radio narrava els fets que es produïen, ella i els pares varen rebre una visita inesperada, que va canviar la seva vida per sempre. L’últim en prendre la paraula és el Noi, el mosso de granja, qui ens donarà un punt de vista que res té a veure amb aquella famosa nit. Quatre històries que s’han de llegir en l’orde establer per què una complementa l’altre i a mesura que avancen anirem entenem allò que no se’ns explica amb paraules, però que si se’ns diu amb els silencis latents. En anar-nos endinsant en el relat anirem descobrint que ningú és qui sembla ser. Que hi ha silencis que diuen més que les paraules. I que les paraules moltes vegades son paraules mig dites, que amaguen grans secrets. Secrets d’una família on els tres germans comparteixen molt més del que en realitat es pensen. Cap d’ells sap el que va viure els altres dos, ni fins a quin punt les seves històries estan entrellaçades per un nexe comú.
free EP "Dutch Passion" @ http://hip-hop-aint-dead.blogspot.com/2011/11/download-suff-daddy-dutch-passion.html
silverpaw!! drawing this girl was honestly so long overdue so i am glad i finally did it today! :D making me realize though how many apprentices there are in pondclan... lowkey should be called apprenticeclan lmao. but hey, i'm just sticking to what i came up with 4 yrs ago >:) anyways... silverpaw is actually best friends with the 'golden sisters' tansypaw & yellowpaw! the dandelion she is wearing by her ear was given to her by yellowpaw to symbolize silverpaw's resilience & persistence, especially as she managed to survive a gruesome badger attack in her early apprentice days. but despite it all, she is the strongest and fiercest apprentice of pondclan, and although she comes off as a bit intimidating at times, she has such a good heart & frequently stands up for others.
