A fan page, only to those who inspired by STR🔥வாருங்கள்... இணைந்து பயணிப்போம்!! #SilambarasanTR

Bloghop mit ❤ - Unsere Lieblinge, a post from the blog Kreativ Blog by Claudi on Bloglovin’

Avui arribem a l'entrada 400 del blog. Des d'aquí us vull donar les gràcies a tots els que em seguiu, dia rere dia, en qualsevol mitjà de la xarxa: Twitter, Facebook, Instagram, Google i d'altres. Estic contenta de tot el recorregut que hem fet junts i encara que suposa un esforç sé que sempre hi sou. Parlo en plural perquè tant a casa com rere la pantalla sempre estic acompanyada. Cuino i fotografio, els de casa ho tasten, la Violeta que m'inspira i m'ajuda fent de model i vosaltres que ho mireu. Algun cop m'han preguntat el perquè d'un blog de cuina i això ho contesto ara mateix: és la meva  afició. La fotografia m'ha agradat des de sempre, influenciada pel meu pare que em va regalar la primera càmera quan vaig fer catorze anys i anys després em va donar la seva de format antic. Les guardo com un tresor. Gràcies papa. Vinc del món analògic i m'he hagut de passar al digital. Un gran salt molt gratificant.  Perquè de cuina? Per a posar en pràctica tot el que vaig aprendre estudiant fotografia i perquè gaudia molt quan plasmàvem el menjar. De sempre m'ha agradat la bona taula i per a tenir-la cal fer-la. Cuinar i fotografiar són les meves aficions. Tinc una taula senzilla, de verdures del nostre propi hort i amb productes de proximitat. Sóc de cuina pobra i quan dic  això vull dir que procuro fer els plats amb pocs ingredients per a no treure el gust uns als altres. Trepitjo el nostre territori per a conèixer tot allò que tenim aquí. Cuino amb oli d'oliva verge extra de la nostra terra, amb peixos de la nostra mar Mediterrània i amb productes de temporada tot seguint el temps. A casa mengem un poc de molt i un molt de res. I cuino sense cap pretensió que la de compartir. N'he après molt dels llibres i revistes que tinc. Només cal practicar i si no surt a la primera, segur que a la segona serà millor. La tercera ja serà de premi. El meu únic objectiu és fer-vos partícips d'allò que faig i veure que a la cuina s'hi està molt bé. I ho he d'agrair a la meva mare de qui vaig aprendre molt. Gràcies mama. El seu fricandó era insuperable. L'heu fet mai tot sentint Bach? Jo sí i no el sé fer d'una altra manera. Proveu-ho. La sinestèsia que es produeix entre música i flaire és sublim.  I què seria el blog sense la música. No concebo viure sense ella. Em ve de família i per a mi, orna i omple l'espai, hi posa color. De fet, recordo les cançons que m'han acompanyat en els moments especials de la meva vida. Tots tenim la nostra banda sonora. I ens agrada acompanyar les receptes amb la seva pròpia música. De vegades tenen a veure amb el plat, d'altres senzillament l'escolto en el moment que estic escrivint. Crec que quan vius intensament la vida t'ho agraeix per això avui ens acompanyarà una gran compositora i sambista brasilera, de Rio de Janeiro, Dona Ivone Lara que té 95 anys. I perquè crec que és un exemple que quan estimes allò que fas, i ho comparteixes, vius d'una altra manera. Escolteu-la a Sonho Meu -somni meu- cantant junt amb els millors sambistes de Brasil. El meu Brasil. És una de les cançons que em conec la lletra sencera, que per cert és preciosa. I recordar finalment, sobretot, que sense vosaltres, sense els que em visiteu i que m'ho feu saber, aquest blog no seria res. I que estic molt contenta d'haver conegut persones extraordinàries, afegides als amics de sempre, amb aficions comunes i que també segueixo des del silenci: el meu temps no dóna per a més. Gràcies a tots per ser-hi, Nani

Abia am așteptat coletul acesta minunat de la BuzzStore și de la Farmec (Gerovital) cu relansarea noii game de succes Gerovital Plant într-o variantă...

Bridesmaids came prepared for Prudent and Peterson's wedding 💒 ❤ #heavenonearth2024

Wenn du auf der Suche nach einem leckeren, veganen Gericht bist, das nicht nur fantastisch schmeckt, sondern auch gesund ist, dann ist dies...

#bookstagram #cozygram #bookaesthetic #cozyaesthetic #bookflatlay

Mother’s Day is around the corner! And if you are thinking of pampering your mother/her/special someone with fabulous skincare gifts from the iconic British ...

A Beginner’s Guide To Finding Clothing Coupons – Miss Frugal Mommy

If you’ve ever been a parent of small children (or know someone who is) you’ve probably witness the epic display that is a toddler having a tantrum. I swear it’s more traumatic for the parent than it is for the 3-yr-old. One particular time stands out for me. . .

Yet all over the internet, you'll find articles telling you to get your ideas from your competition, to recycle the viral posts of other people (hey it worked for them it'll work for you, right?).  They tell you to find the influencers in your niche and...monkey see, monkey do.  Because that's the best we can aspire to right?  Brainless monkeys who mirror the greatness of others.

I know what you're thinking.  What do you mean I can't have it all?  I can hear the slightly panicked not in your voice.  And see the slightly crazed look in your eye.  You're practically glaring at me through the screen.   Because you - like me - have been brainwashed (I'm looking at you Hollywood) into believing you CAN have it all.  And even worse, you SHOULD have it all. First what does having "it" all look like?  Well, it's probably a little different for everyone but I think it goes something like this.

Here's what I'm struggling with right now: finding my rhythm.  Every time I think I've mastered it my life changes, the season changes, something changes and I'm trying to figure out a new rhythm.  Does this happen to anyone else?

Whether you're writing a page on your site, an email or a social media post, the first thing you have to do is capture your audience's attention.  Which means you need a killer hook. When I'm writing a page of copy I can't get the rest of the page out until I've nailed the hook.  I'm not sure how other copywriters approach their work (there are probably 3421 ways to start a piece of copy) but for me it's all about the hook.  And a great hook is often my favourite part.

Last week I spent over 12 hours driving (16 + hours over 3 days sitting in the car). My sister and I got REALLY lost. Not in the that-was-a-fun-detour kinda way but in the it’s-10PM-and-where-the-hell-are-we kinda way. We ended up 1/2 way to Sudbury before we pulled over and conceded we were fo’ sure NOT where we were supposed to be. Which got me thinking. . .

The exciting thing about a New Year is that we treat it as a New Beginning.

I have failed miserably when it comes to New Year’s Resolutions. Mostly because they were motivated by some unspoken “should”s. You should lose weight/get healthier. You should save more money/make more money. You should organize and purge all the things. The lists went on. Year after year. Trying to will myself into being…different. And if you’ve ever bought a gym membership in January you know - willpower is a finite resource. Enter last year. . .

Ah, my old friend resistance.  The single most persuasive voice I've ever heard.  You know all my secrets.  All my fears, all those deepest of desires that it will break my heart to try for and fail.  Resistance knows just what to whisper, so it sounds... logical, practical, reasonable, to delay, keep thinking, hold back, try something safer, to quit altogether before the idea has even been hatched. You can be oh so sly, sounding-like-common-sense-but-sneaking-in-back-door-doubts.  Don't bother trying.  It probably won't work out.  You've never done it before.  Aren't qualified, or experienced.  Haven't got it all figured out. Except what if you try anyway?

I'm a big believer in intrinsic motivation.  Maybe because money was never a big motivator for me.  How many times have I uttered the words, "You couldn't PAY me enough to..."?  Countless, I'm sure. Or maybe because I came with this built-in drive.  This need to create, to express myself, to bring my ideas to life.  I think many entrepreneurs share that internal fire.  So I always thought intrinsic motivation was where it was AT. Until I found myself crawling through the creation of a project I KNEW would be amazing for my biz but those sneaky self-doubts slid silently into place anyway.