La ceba: s’ha de picar amb un ganivet, res de batedores elèctriques ni robots de cuina. I amb un ratllador “quedarà massa triturada”, precisa l’expert. La cocció: la ceba la podeu coure a foc viu i amb força oli perquè no perdi tota l’aigua i es dauri suficientment i no tingui gust de bullida, o bé seguir el sistema més lent i confitat de Pere Bahí, és a dir, foc lent, paciència i anar afegint aigua a la ceba. En aquest darrer cas obtindreu una ceba més fosca i amb molta aroma. El tomàquet: els millors són els carnosos, com els de pera, els de branca o els cor de bou. Isma Prados els escalda, els pela i en treu les llavors abans d’afegir-los a la ceba, però això és qüestió de gustos. Si n’utilitzeu de llauna, recordeu que la conserva conté àcid cítric, gust que podeu eliminar afegint una mica de sucre al sofregit un cop cuit. La cocció: el tomàquet s’ha d’afegir quan la ceba ja està ben daurada i hagi reduït el volum dues terceres parts com a mínim. El sofregit estarà llest quan s’hagi evaporat tota l’aigua del tomàquet; ho veureu quan el to de la mescla és brillant. Aleshores el sofregit ja el teniu a punt, i a partir d’aquest moment corre el risc d’enganxar-se si no apagueu el foc.