A mi, particularment, m'agraden més sense coure, deixant-los macerar en vi negre i negre, però aquesta versió és més que interessant, sobretot si els acompanyeu amb una mica de nata. La textura cuita del préssec s'apropa més a la poma que fem per al pastís Tatín, m'enteneu oi? En qualsevol cas, la millor manera d'esbrinar quina variant us agrada més és tastant-les totes dues. Per cert, el préssec de vinya, com sabeu, és de temporada. Aprofiteu-los quan són ben bons (a ple estiu). Si teniu molts préssecs a casa, aquesta és una bona manera de consumir-los també. A gaudir doncs!
Ara feia dies, moooolts dies, que no us posava una recepta salada... i és que això de tornar a casa és el que té... La mare cuina tooots els...
Finalment ha arribat la primavera i amb ella el bon temps i les energies renovades... però amb la calor cada cop ve menys de gust encendre el forn i preparar-se per suar una estona... així que fer un gelat és l'alternativa perfecte pel postre! I si és amb fruita del temps, molt millor! L'únic que cal és temps perquè el procés es fa una mica llarg si no tens una geladora (com és el meu cas) i llavors tens dues opcions: triar una tarda en què no tinguis previst sortir de casa i anar remenant la barreja a estones fins que obtens la textura cremosa de gelat o tenir un col·laborador voluntari que ho faci per tu. En aquesta ocasió vaig tenir la sort de poder optar per la segona i, com no podia ser d'altra manera, el vaig recompensar amb una doble ració! ;) Love Song (Album Version) by Sara Bareilles on Grooveshark Ingredients: 500g maduixes 200g de sucre 1 cdta. de suc de llimona 700 ml de nata líquida 240ml de llet sencera 4 rovells d'ou 1 cdta. d'extracte de vainilla un pessic de sal Preparació: Triturem les maduixes sense arribar a fer puré i hi afegim 4 cullerades de sucre i el suc de llimona. Barregem i ho deixem reposar una horeta a temperatura ambient. Posem la nata i la llet en un cassó i ho deixem a foc baix fins que trenqui el bull. Un cop arrenca a bull hi afegim la resta de sucre i el pessic de sal. Anem remenant poc a poc fins que el sucre es dissol i ho retirem del foc. Deixem que es refredi i reservem. En un bol batem els rovells d'ou i hi afegim poc a poc la barreja anterior. Ho batem fins que tinguem una barreja homogènia. Ho portem altre cop al foc i ho deixem coure a foc no gaire alt fins que la barreja espesseixi i agafi poc a poc una consistència com de crema. Important! No hem de posar el foc gaire alt perquè la barreja començarà a bullir i l'ou quallarà. Un cop tebi ho incorporem a la fruita i ho barregem fins que s'integri. Ho fiquem en un recipient d'acer inoxidable (així accelerem el procés de congelació), el tapem i ho posem al congelador durant una hora aproximadament. Ara ho traiem del congelador (poc a poc s'hauran anat congelant les vores) i ho barregem enèrgicament a mà o amb varilles elèctriques per trencar els petits cristalls que s'hagin format i així homogeneïtzar la nostra barreja. Ho retornem al congelador i anem fent la mateixa operació cada 40 minuts aproximadament. Ho fem 3 o 4 cops fins que la barreja sigui cremosa com la de gelat. Si volem podem afegir trosseta de xocolata o de fruita i donar-li el toc final! Per servir-ho cal treure el gelat una hora abans del congelador o ens hi deixarem les dents! Recepta adaptada de la revista Whole Kitchen
ARAÇÁ PIRANGA ( Eugenia leitonii ) - RNC 35194 Árvore de pequeno porte quando cultivada, e de médio porte quando encontrada nativa na Mata Atlântica. O Araçá Piranga produz grande quantidade de frutos amarelos de casca aveludada, com polpa espessa e carnosa, de agradável sabor adocicado. Estes podem ser consumidos in-natura, sucos, sorvetes, geleias e doces. Frutifica geralmente no período de janeiro a março. Aconselhamos sempre o consumo dos frutos quando estão totalmente maduros, pois se não estiverem totalmente amadurecidos, possuem leve adstringência e um leve amargor final. Espécie muito ornamental, seu tronco adquire varias tonalidades no decorrer do ano, sendo desde cores acinzentadas e alaranjadas, até chegar finalmente na cor vermelha-ferrugíneo, geralmente na primavera. Uma excelente opção para uso no paisagismo, pois além do lindo tronco, produz também bela florada branca no período anterior a frutificação. Árvore com madeira de excelente qualidade, que não pode faltar em reflorestamentos. Também é uma excelente opção para arborização urbana, pois quando cultivada em áreas urbanas dificilmente passa dos 6 metros de altura. De fácil cultivo, deve ser plantada a pleno sol ou meia sombra. Gosta de solos férteis e úmidos, porém com boa drenagem. Começa a frutificar em 3 a 4 anos após o plantio das mudas. Mudas desta espécie são comercializadas pela Ciprest. www.ciprest.com.br Veja mais fotos abaixo: Detalhe dos frutos Detalhe do fruto cortado Detalhe dos frutos Detalhe dos frutos Tamanho dos frutos Um belo exemplar de Araçá Piranga florescendo na propriedade do nosso amigo Flores Welle em Holambra-SP Detalhe da florada Detalhe das flores Detalhe dos frutos ainda verdes na árvore Detalhe dos frutos maduros na árvore Detalhe de árvore carregada de frutos Exemplar de Araçá Piranga frutificando na arborização urbana Vários exemplares na arborização urbana Arvoreta na arborização urbana com tronco avermelhado Arvoreta na arborização urbana com tronco alaranjado Detalhe do exuberante tronco do Araçá Piranga Detalhe do tronco do Araçá Piranga Detalhe do tronco do Araçá Piranga
Origen de la recepta del pa de pessic Amb aquest nom no hi ha dubte de la recepta que vé oi? Doncs sí, es tracta del fabulós Pa de pessic!! Un record d'infantesa i no tant infantesa... flonjo i suau, dolç però no empalagós, que al dia següent està igual de flonjo... Aquesta recepta està extreta del llibre "Cuina Catalana, per a festes i tradicions" de Kazuro Sano i Narcís Clotet, una joia de llibre de l'editorial Grata Lectura. Us recomano provar-la, jo ja l'he fet i surt sempre igual, per tant és garantia segura!! Pa de pessic o d'altres preparacions? No heu anat mai convidats a alguna festa, us ofereixen un pastís i heu d'agafar forquilla i ganivet per a tallar-lo? Recordo un casament, en que els postres van ser horribles, intentava ser una tarta nupcial, però no es podia ni tallar bé. Amb el temps he sabut que aquell pastís tenia massa mantega, estava mal cuit i no era el més adequat per un casament. Aquesta és la raó per la qual us animo a provar aquest pa de pessic: de cullera, tou i molt esponjós. Records infantils Qui no recorda tardes de berenars infantils, de quan no existia la bolleria industrial, en les que un tros de pa de pessic que havia fet una àvia o mare, ens semblava un tros de cel. També va ser una de les primeres receptes que vaig fer a casa, en aquells forns de gas, en el que no sabies mai a quina temperatura estaves coent. La cuina deia foc alt, mig i baix... i prou! I tu imagina què vol dir :-D . També s'ha de dir que els receptaris de l'època no aclarien gaire més, et deien: afegir "fins que no admeti més". Amb una sensació de moure't en la incertesa de molt o poc, val a dir que l'experiència sempre ha estat un grau, i en aquella època més. S'en pot fer alguna altra recepta? N'he fet algunes variacions, farcit amb trufa i el resultat és espectacular! Amb cullera te'l pots menjar sense problemes.
"A Week with Yann Duytsche." This book goes beyond experimental recipes and showcases the daily creations that impress Dolç's discerning clientele. Divided into seven chapters, it unveils a diverse range of 65 complete creations, from tea pastries to viennoiserie, cakes, mousses, ice creams, and more. With 280 pages filled with stunning photos, detailed recipes, and insightful technical comments, immerse yourself in Yann Duytsche's world of pastry excellence. Explore the artistry behind each creation and discover the passion that has captivated Barcelona for over a decade.
Josep Pla deia que és “la cosa més lleugera, aèria i delicada de la rebosteria d'aquest país”. També n'han parlat altres autors, com Santiago Rusiñol, que va incloure un “Elogi de l'ensaïmada” en el seu llibre “L'illa de la calma”. I és el nostre dolç més emblemàtic, sense dubte. Després de molts i molts intents de fer una ensaïmada que complís totes les meves expectatives, he aconseguit a la fi el que cercava. Vet aquí l'ensaïmada en qüestió... Cert que ja havíem publicat una recepta en aquest mateix bloc, la de l'ensaïmada de Carnestoltes. He de dir que aquesta està més perfeccionada, perquè d'aleshores ençà n'he fetes moltes, amb diferents proporcions i variacions en el procediment. Aquesta m'ha sortit talment com la volia: amb una fina capa cruixent davall, flonja per dins i amb la superfície trencadissa i també cruixent. En una paraula, ara mateix firmaria perquè sempre que faig ensaïmada em sortís així. M'ha costat moltes proves i confés que, si no fos per la meva tossuderia, ja hauria deixat anar aquesta curolla. Amb aquesta recepta participam en el concurs: Un país para comérselo Continuar llegint... Ensaïmada »
Hi ha aliments que, per l’ús original que han tingut al llarg de la història, han quedat relegats a una posició poc merescuda. La garrofa és un d’aquests, i estem a favor de recuperar-la a la nostra cuina i d’aprofitar les seves propietats beneficioses. Quan parlem de la garrofa hem de pensar en un lleguminós que té forma de beina de color marró fosc amb una polpa dolça que embolcalla les llavors. S’extreu del garrofer, un dels arbres més populars del nostre país, tot i que bastant desconegut. Aquest fruit, lligat de fa més de mil anys a la costa mediterrània, ja es feia servir a l’antic Egipte com a endolcidor. Els romans van portar les garrofes a Catalunya.
Ja sabeu que els brioixos són la meva debilitat. I no em canso mai de provar noves receptes, com aquesta que us proposo avui i que ens v...
Pastisseria Creativa Botiga Degustació Fleca
Us heu preguntat mai per què mengem coca cada 23 de juny al vespre? L’etnòleg i folklorista Joan Amades ho te claríssim: “Possiblement com una romanalla d’algun ritu solar. Antigament, les coques eren obligadament circulars i amb un forat al mig, i devien tractar de recordar el disc solar”. Probablement, molts de nosaltres no en coneixíem l’origen, però tot i així mai no deixem passar l’oportunitat de tastar-la durant la nit de Sant Joan, acompanyada dels petards i el foc. Doncs per la revetlla d’enguany volem que sapigueu moltes més coses sobre aquest dolç tradicional, per això us portem la coca de Sant Joan en vuit idees.
¡Un POSTRE muy SUAVE y CREMOSO para CONSENTIR a tu FAMILIA!
Cuánto cobrar por los pasteles, galletas, proyectos
Avui veurem com fer uns canelons de mel i mató, una forma original de presentar aquest deliciós postres tan nostrat. Pot semblar complicat a primera vista, però us puc garantir que és molt fàcil de fer i sempre queda bé. Només heu de ser curosos amb les mesures. La gelatina de mel feta amb agar, ha de tenir el punt correcte i això passa per pesar l'agar correctament. Per això, us aconsello fer ús d'una balança de precisió. Si no la teniu, us recomano comprar-la, ja que, sobretot en pastisseria, us anirà molt bé. I no són pas cares. La decoració la podeu fer al vostre gust. Jo us mostraré algunes possibilitats.
Te explicamos paso a paso, de manera sencilla, cómo hacer la receta tradicional de orejas de carnaval. Tiempo de elaboración, ingredientes,
Turns out, curating a restaurant book library is a lot of work. A lot.
Te explicamos paso a paso, de manera sencilla, cómo hacer la receta de albaricoques asados en freidora de aire. Tiempo de elaboración, ingredientes,
I promised you an update about my trip to Peak District. I do not usually write about my plans for the weekend. To say things before they happen… not my style. I just don’t like to tempt fate. So I can’t reckon why this time I announced here on the blog. Remember? I told you I was going … Continue reading "Lighter Olive Oil Apple Cake"
